10º Aniversario
¡El capitán cumple diez años!
descúbrelo

Mujeres radicales

Por Ab Origine Magazine  ·  28.08.2018

Mujeres radicales
Autor: Kate Schatz, Miriam Klein Stahl
Any d’edició: 2018
Editorial: Capitán Swing

Sembla que “el feminisme està de moda”, o això al menys és el que ens diuen moltes veus i mitjans de comunicació. Independentment de si estem o no d’acord amb aquesta afirmació, el que està clar és que les grans manifestacions feministes del passat 8 de març a tot l’estat són un clar exemple de què alguna cosa important està passant.

Molts llibres s’han publicat sobre el feminisme, les dones i el gènere, i és que no hem d’oblidar que estem parlant d’un moviment polític i social amb més de 200 anys d’història. “Mujeres radicales del mundo” és un d’aquests llibres i en ell trobem la història de quaranta dones artistes, esportistes, activistes, científiques i revolucionàries que han fet història però de les que probablement no haguem sentit res. I és que la història androcentrista que ens expliquen a les escoles i instituts sovint s’oblida de la importància que van tenir grans figures femenines dins de moviments polítics, socials i culturals tant locals com globals. Igual que passa amb la història del feminisme, molt criticada per homogeneïtzadora i occidentalista.

Kate Schatz i Miriam Klein Stahl són l’autora dels textos i les il·lustracions, respectivament, i al llibre ens expliquen com van haver de consultar diferents tipologies de fonts d’informació per elaborar les biografies de les quaranta dones que hi apareixen, i com de vegades van tenir dificultats per no poder trobar informació fidedigna. Van consultar entrevistes i documentals per internet, van escoltar discos, van contactar amb persones expertes, historiadores i feministes. Van parlar amb les famílies, amb persones acadèmiques i de confiança, i fins i tot amb les dones que encara continuen vives i que van poder revisar els textos que parlen d’elles per donar el seu vist i plau. Tot aquest procés ha fet que les petites biografies que aquestes dues autores ens presenten siguin reals i documentades tot i les dificultats que de vegades es deriven d’investigar personatges històrics i llegendaris dels que potser hi ha poca informació disponible o ha estat tergiversada amb el pas del temps.

“Mujeres radicales del mundo” ens presenta, doncs, quaranta biografies de dones carismàtiques de tots els continents i des de l’antiguitat, i ens planteja un recorregut geogràfic que comença a l’Antiga Mesopotàmia, continua per Àsia, Oceania i l’Antàrtida, després passa pel nord d’Àfrica, salta a continuació cap Amèrica del Sud, d’allà a Amèrica del Nord i finalitza a Europa. Però aquest recorregut és només l’ordre que segueix la presentació de les bibliografies del llibre, en realitat es pot llegir en qualsevol ordre i al gust de cada persona.

Ens trobem davant de les històries de dones radicals que ho són en el sentit de que són dones que no es queden indiferents davant les injustícies socials que veuen al seu entorn, que actuen per intentar resoldre-les independentment de les conseqüències, o que s’enfronten als convencionalismes que estableixen que les dones no poden ser bones dins de certes àrees de professionalització culturalment associades als homes com poden ser la ciència o l’esport. Ens trobem davant quaranta històries que “narran las vidas y los logros de mujeres valientes y audaces que llevaron vidas increíbles, emocionantes y revolucionarias, históricas y que cambiaron el mundo”.

Així, en el viatge històric que ens proposen les autores, coneixem dones de l’Antiguitat com Enheduanna (2285-2250 A.C., Mesopotàmia), l’escriptora més antiga de la que es té constància; Hatshepsut (1508-1458 A.C., Egipte), autoanomenada faraó i que va regnar pacíficament durant 22 anys; o Hipatia (350 aprox-415, Alexandria), la primera dona matemàtica i científica que es coneix, assassinada pels seus coneixements científics.

També ens parlen de dones més properes en la història com Sor Juana Inés de la Cruz (1651-1695, Mèxic), que va ingressar a un convent per tal de poder seguir estudiant i va escriure la carta “Respuesta a sor Filotea”, considerat el primer text feminista del nou món; o “La Pola” (1795-1817, Colòmbia) gran heroïna de la independència de Colòmbia davant la conquesta espanyola que va ser executada per ser una figura clau de la resistència.

L’art i la cultura també estan presents a “Mujeres radicales del mundo”. Així podem conèixer les històries de la Bastardilla (Colombia), creadora de murals amb missatges socials i de denúnica; cantants rebels com Miriam Makeba (1932-2008), Buffy Sainte-Marie (1941- , Canadà) o la cantant punk Poly Styrene (1957-2011, Anglaterra). Tampoc falta la de la icònica artista Frida Kahlo (1907-1954, Mèxic).

“Frida Kahlo” és també el nom triat com a l’àlies d’una de les membres del grup Guerrilla Girls (format al 1985, EE.UU.), grup activista defensor de la presència de les dones dins del món de l’art com mostra la resposta que “Frida Kahlo” va donar quan li van preguntar per què el gènere i la igualat racial són importants en l’art: “si se supone que los museos cuentan la historia de nuestra cultura, y en ellos solo hay arte de hombres blancos, ¿cómo van a contar toda nuestra cultura?”.

Altres figures d’actualitat que trobem en aquest llibre són per exemple Malala Yousafzai (1997- , Pakistán), la guanyadora més jove del Premi Nobel de la Pau, i gran defensora del dret a l’educació de les nenes i Chimamanda Ngozi Adichie (1977- , Nigeria), escriptora, activista i feminista.

Sabem que el món dels esports està principalment representat per jugadors i equips d’homes dels que ens parlen les televisions, però al llarg de la història dones com l’alpinista Junko Tabei (1939-2016, Japó), que va coronar l’Everest amb la primera expedició exclusivament femenina i va ser la primera dona que va escalar els Set Cims; les exploradores Liv Arnesen i Ann Bancroft (1953- , Noruega i 1955- , EE.UU.) que van creuar juntes l’Antàrtida tot i les crítiques que va rebre i els comentaris que deien que l’Antàrtida no era lloc per les dones; Marta (1986- , Brasil), estrella del futbol femení brasiler, anomenada “la Pelé femenina” per allò de què les dones d’èxit només es poden referenciar en base als homes; o les germanes Venus i Serena Williams (1980- , i 1981- , EE.UU.), dues de les millors jugadores de tenis a nivell mundial, entre moltes altres coses, evidencien que les dones tenen també moltíssim a dir dins l’esport.

Un altre sector molt androcentrista és el de la ciència, però evidentment aquí també trobem dones brillants com Marie Curie i la seva filla Irène Joliot-Curie (1867-1934 i 1897-1956, França) que juntes van ajudar durant la Primera Guerra Mundial al camp de batalla amb unitats mòbils que portaven màquines de radiografies allà on hi havia malalts que les necessitessin i formaven als metges per a què les poguessin fer servir. També coneixerem les Programadores de l’Eniac (contractades al 1945, EE.UU.) grup de sis dones que van ser seleccionades per programar la màquina ENIAC, el primer ordinador programable i totalment electrònic creat per la Marina; Kalpana Chawla (1962, India – 2003, EE.UU), primera astronauta india; o la primatòloga Biruté Marija Galdikas (1946- , Alemanya) que juntament amb la Dian Fossey i la Jane Goodall són considerades les mares fundadores de la primatologia.

Parlant de mares, el llibre també ens explica la història de les Madres de la Plaza de Mayo (des de 1977, Argentina), internacionalment conegudes per la seva lluita contra el règim militar a l’Argentina i la denúncia de la desaparició dels seus fills i filles durant la dictadura. Altres dones denunciants de les injustícies polítiques i socials als seus països que si apareixen són Nanny de los Cimarrones (1685-1755, Jamaica) símbol de la resistència contra l’esclavitud i el colonialisme espanyol; Funmilayo Ransome-Kuti (1900-1978, Nigeria), fundadora del Club de Dones d’Abeokuta per l’empoderament de les dones nigerianes mitjançant l’accés a l’educació, sanitat i vot; Faith Bandler (1918-2015, Australia), defensora dels drets de les persones indígenes australianes; Las Hermanas Quintremán (dècada del 1930, Chile) símbol d’un nou moviment pacífic en defensa del medi ambient, que es van enfrontar a Endesa; o Maria Montessori (1870 Itàlia – 1952 Països Baixos), creadora del seu propi Mètode Montessori per l’educació dels nens i nenes, encara vigent.

Aquest són els noms d’algunes de les quaranta dones que apareixen al llibre “Mujeres radicales del mundo”. Moltes més són referenciades a l’índex de noms que apareix al final i que convida a la investigació individual d’aquelles persones curioses amb ganes de descobrir més dones radicals i revolucionàries. Una bona forma de complementar la informació que apareix en el llibre, ja que al cap i a la fi no deixa de ser una petita mostra de les dones que han format i continuen formant part de la història universal. I és que com es comenta al llibre “por cada relato que leas aquí, hay cientos (¡miles!) más que contar”.

Després de llegir aquest llibre que m’ha resultat tan interessant i útil per descobrir figures totalment desconegudes per mi, em pregunto com la Kate Schatz, després d’haver publicat altres llibres similar com “Rad girls can” o “Rad American women A-Z” fa la selecció de les dones sobre les que investiga i publica. Per què explicar la història d’aquestes dones i no la de l’altres igualment representatives? I més enllà d’aquesta pregunta, hem de destacar dins del feminisme les accions individuals per sobre del que com a moviment polític i social s’ha aconseguit al llarg de la història? Però a la vegada, no és gràcies a les accions de dones individuals, que s’han aconseguit aquestes fites?

No tinc resposta per aquestes preguntes, però sí sé que vull llegir i aprendre més sobre dones radicals, valentes, i compromeses de tot el món.

Chus García Díaz

Ver artículo original